El Txi o Qi significa energia vital. Segons els orientals és la força essencial que està en totes les formes de vida.
Es diferencien tres formes de Txi:
– El Txi congènit o energia primordial, que es va perdent des del dia del naixement.
– El Txi de l’aire respirat.
– El Txi que s’absorveix de la terra.
Segons la medicina tradicional xinesa, el Txi circula pel cos com si fos electricitat, per uns canals invisibles anomenats meridians, i quan no flueix adequadament i s’estanca, es produeix un desequilibri que estaria a l’origen de malalties.
Hi ha diferents tècniques i teràpies destinades a tornar l’equilibri d’aquesta energia. Algunes són mètodes d’autocuració com el Tai-Txi i el Txi-Kung.
El Tai-txi o Tai-txi-txuan és un art marcial intern que prové de l’antiga xina. Es traduiria literalment com a “ma buida” i significa la lluita del txi.
El seu símbol és el del Yin Yang, i es parla de les polaritats de la mateixa energia, El Yin simbolitza lo negre, femení, el repòs, el fred, la concentració, l’aigua, la nit, el rebre, lo interior… El Yang seria lo blanc, lo masculí, el moviment, la calor, la dispersió, el foc, el dia, lo exterior.
La línia que els separa és una corba no estàtica i els punts signifiquen que en el Yin sempre hi ha una part Yang i en el Yang sempre hi ha una part Yin.
Aquesta disciplina, a part de la marcialitat, també inclou lameditació en moviment i l’aspecte terapèutic basat en la medicina tradicional xinesa i en l’equilibri del Txi que citàvem més amunt
El tai-txí pot ser una eina terapèutica molt potent, tant física com psicològica. Desenvolupa l’equilibri cos i ment i, els beneficis d’una pràctica continuada són nombrosos en flexibilitat, estabilitat, relaxació, harmonia, autocontrol, introspecció, autoconeixement, autoestima, seguretat i acceptació de si mateix i dels altres. També redueix l’estrès i l’ansietat i pot disminuir el dolor tant físic com moral.
Es treballa sobre el propi cos, les pròpies limitacions i el control d’impulsos, i la relació amb els demés i els vincles interpersonals. El tot emmarcat en una filosofia de la no violència i del respecte de la pròpia persona, dels altres i del món.
El Txi-kung o Qi Gong, te el seu origen en la medicina tradicional xinesa.
Qi significa energia vital i Gong treball, cultiu i habilitat, per tant seria cultivar la vitalitat o l’energia vital.
Es diu que el Txi-kung és l’art de viure bé i afavorir la unió entre cos i ment.
A través de la respiració i els moviments, la seva finalitat és augmentar el txi, acumular-lo i mobilitzar-lo per tot el cos i cap a les zones que més ho necessiten.
El Yi Ch’huan és un art intern que es basa en la quietud i ajuda a trobar la posició natural, a relaxar-se en la pròpia estructura i a treballar les connexions internes pel moviment i l’acció. Les posicions i moviments de l’entrenament es basen en els principis naturals de la biomecànica per augmentat la consciència corporal i enfortir la estructura músculoesqueletica
